Les porres del senyor Hereu

[Resistint a la Caverna]

Amb els vots de PSC, ERC i ICV-EUiA, el passat 7 de setembre, el ple de l'ajuntament de Barcelona, triava a Jordi Hereu com a nou alcalde de Barcelona, en substitució de Joan Clos, que vola, d'una puntada cap amunt en direcció al ministeri d'Indústria.
En aquells dies, la premsa catalana, anava mostrant aspectes de la personalitat i la bibliografia política del senyor Hereu. Però d'entre tots els diaris, és segurament "El Periodico de Catalunya" (dirigit pel germà del dirigent del PSC, Joaquim Nadal) qui mes ímpetu posa en presentar-nos a un futur alcalde idíl·lic.
La meva estranyesa és que entre tantes pàgines dedicades al senyor Hereu, s'ometi, qui sap si deliberatament, els fets ocorreguts al desembre del 2004 i que fan que jo qualifiqui al senyor Hereu menjo un "torturador".

Hereu, és un gestor, potser bo en aquest aspecte, de nul·la ideologia, que el seu potser principal mèrit és que, simultàniament aquesta ben vist per Clos i els capitans.
Com a regidor del districte de Sant Andreu va passar sense pena ni glòria, aconseguint en aquella època ser el Regidor més desconegut de Barcelona (85% de desconeixement), mes o menys el mateix desconeixement que el tenia del Districte, però anem, ja és habitual que els regidors de Sant Andreu, no siguin de la zona, ni sàpiguen on està aquest barri abans d'arribar aquí.
Com a regidor de Mobilitat i Seguretat, ha estat un exemple de com cal no fer les coses, jo he estat víctima dels seus actes, i, com vaig dir abans, per al meu és i serà sempre un "torturador".
Sento haver d'usar aquest llenguatge, que no és propi de mi, però la sola cita d'aquest nom, evoca en la meva memòria els fets que vaig viure en persona durant el mes de Desembre del 2004 i que les hemeroteques encara recorden.

Al desembre del 2004, es commemoraven 10 anys de les acampades reclamant destinar el 0,7% del PNB als països menys desenvolupats i a pesar de les promeses de llavors, per part d'algunes administracions publiques, aquest percentatge és d'actualment el 0.29% del PNB

La nit del Diumenge 19 de Desembre del 2004, uns quants activistes del moviment per l'abolició pel deute extern, van voler rememorar aquesta data, i de passada recordar les promeses incomplides realitzant una acampada simbòlica en la Diagonal, a l'altura de Palau Reial.
Eren "quatre gats", l'acció no anava a ser cap èxit, més nostàlgica que efectiva, en pocs dies tornarien a les seves cases i ningú s'acordaria d'ells.
Però una sorpresa els esperava, la Guàrdia Urbana es presentà al lloc de l'acampada i va notificar que tenia ordres de no permetre aquesta acampada al·legant que la normativa municipal no permetia les acampades i les pernoctaciones en la via pública. (és curiós, que aquesta mateixa normativa, si que ens va permetre durant aquest mateix any, realitzar sense problemes, diverses acampades per a protestar contra la guerra de L'Iraq.)
Posteriorment arribaven dues furgonetes antidisturbis que requisaven per força les botigues, destrossant-les en molts casos, i els sacs de dormir.
Després d'una crida per les llistes del moviment altermundista barceloní, un centenar de persones ens presentem el Dilluns a la tarda-nit en Palau Reial, uns amb la intenció d'acampar, uns altres, com jo, solament amb la intenció de protegir l'acció i observar el que ocorria.
Durant el dia l'ajuntament intento convèncer-nos, oferint-nos acampar al carrer Almirall Valenzuela on érem mes invisibles, Però no havíem quedat que la normativa no permetia les acampades? Òbviament ens neguem.
A l'arribar la nit, la gespa estava inundat deliberadament per la Guàrdia Urbana, a través dels equips de reg de Parcs i Jardins. No estàvem sols, ens esperaven sis furgonetes antidisturbis i les càmeres de televisió.
Diem, malgrat tot, instal·lar solament sis botigues, omplir-les de gent, mentre que la resta de gent realitzaria resistència pacifica, és a dir, deixaríem el nostre cos mort agarrat a les botigues, però gens d'enfrontaments amb els cossos de seguretat.
De cop i volta va començar una pluja torrencial, les càmeres de televisió es van anar, i els antidisturbis van actuar violentament, llançant gasos irritants a la gent que hi havia dins les botigues, destrossant-les i requisant-les. Molts dels assistents vam ser copejats amb porres. En el meu cas particular, que mai he estat un heroi, solament per mirar.
En total va haver prop d'una vintena de ferits per les porres del senyor Hereu, que aleshores era regidor de Mobilitat i Seguretat de l'ajuntament i fou el responsable directe de les ordres de càrrega.
La premsa es va fer eco parcialment del succeït, l'opinió pública es va posar a favor dels manifestants que van rebre el suport entre uns altres de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i la Federació catalana d'ONG per al desenvolupament. L'ajuntament es va posar nerviós i van començar a aflorar les tensions entre els sectors mes permissius i la línia dura.
Es va tornar fer una cridada per llistes de correus i la nit del Dimarts 21 de Desembre es van presentar prop de dues-centes persones a Palau Reial. Aquella nit el senyor Hereu, va ordenar un dispositiuespectacular , amb mes de vint furgonetes que incloïen, Mossos de Esquadra, Guàrdia Urbana i demés Policia. Els cossos de seguretat van envoltar l'herba de Palau Reial, amb l'objectiu que en cap concepte s'acampés en l'herba.
Els manifestants es van reunir en assemblea i van decidir acampar cinc botigues en el ciment! , a deu metres de l'herba, els cossos de seguretat van quedar desconcertats, sense saber com actuar i esperant ordres que mai arribaven.
Finalment trenta persones van passar la nit acampant en el ciment. El ridícul de l'ajuntament va ser monumental, però mai va haver dimissions i tot amb el temps i oblit.

Era curiós, que en el mateix any del Forum de les cultures 2004, on l'Ajuntament despesa 341 milions d'euros, per a fardar amb el missatge de "Diversitat Cultural, desenvolupament sostenible i condicions per a la pau", aquest mateix ajuntament, reprimís per força, una protesta per no complir els compromisos contrets en 1994. No va ser l'única acció repressiva d'aquell any, per part de l'Ajuntament: La Consulta Social Europea, el moviment anti-forum i el moviment ciutadà contra l'especulació urbanística entre uns altres, van sofrir aquest any les porres del senyor Hereu.