El pregoner 29: a tot color i mes exemplars que cap altra

[nar6]

El pregoner s'ha convertit (o potser ja es va concebre així?) en una revista de campanya.

No és un butlletí municipal on s'informa i es rendeix comptes del què es fa a l'ajuntament (que no el consistori). On es diu allò bo i allò dolent, allò maco i allò lleig que s'ha de fer des d'una corporació municipal. A jutjar pels continguts d'aquesta revista, tampoc no devem formar part de la municipalitat les persones que no hi tenim un càrrec, doncs les úniques veus discrepants que s'hi poden llegir són les de regidors i regidores que, amb sou i butaca, fan bandera de ser opositores.

La normalitat institucional avuí en dia s'ha convertit en la normalitat electoral. Aquells qui fan cursa per a ocupar un càrrec electe, després segueixen fent cursa per mantenir-lo i renovar-lo, de manera que la campanya electoral oficial de 15 dies abans de la jornada de votació esdevé totalment fictícia.

"Vivim" campanyes electorals de 4 anys, que empalmen les unes amb les altres. Potser només es pot considerar que se separen pels períodes de negociació i pacte d'investidura per l'alcaldia, fases ben estranyes a nivell públic que es limiten a tan sols unes setmanes. I és en aquells dies posteriors al dia del sufragi en què es cou la política més real de la legislatura, i precísament on la ciutadania té menys a dir i se li demana menys l'opinió.

El cicle electoral de 4 anys, a més a més, es veu retallat a una acció política de 2 anys, tant perquè el primer any toca descansar (les setmanes de campanya oficial són força estressants), assumir el nou repartiment del poder i aprendre de què va això d'estar en un ajuntament, com perquè el darrer any (el quart) es descarta qualsevol cosa que tingui a veure amb el concurs i espectacle dels partits, les candidatures, les desqualificacions públiques, i el maquillatge de l'acció de l'equip de govern. Els 2 anys centrals consisteixen en una acció rutinària, en què es combina la política real (l'aplicació d'allò que en realitat es volia fer) amb el fet de vendre la moto a la població i fer un gran esforç en les accions mediàtiques amb rodes de premsa per a anunciar un projecte de canvi d'un fanal, pàgines web a l'estil de "La Caixa" (et cuidem molt i t'estimem), octavetes, tríptics, cartes, pancartes, el butlletí,... Ja només falta recuperar l'orquestra i afegir confetti.