Pàgina 1 de 1

La politica ficcio: un negoci i una estrategia antipatica

Publicat: 2006-12-15 09.24h
Autor: Analisi
La premsa convencional mostra el seu punt més dèbil per a la seva credibilitat: la dependència de la política ficció
Segons vam poder llegir (i escoltar, i veure) al noticiari de Televisió de Catalunya la passada primavera:
Maragall accepta les explicacions de Carretero i decideix mantenir-lo al càrrec

El president Pasqual Maragall ha girat full a l'últim trasbals del govern. Les declaracions del conseller Joan Carretero en què qualificava el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, d'"espanyolista demagog" i responsable del "desastre de l'Estatut", l'havien posat a la corda fluixa. Maragall li va exigir una rectificació, però Carretero s'ha ratificat en les seves paraules. Maragall ha reunit el conseller i la cúpula republicana i finalment, n'ha acceptat les explicacions i ha decidit mantenir-lo al càrrec.

Notícies relacionades

- Puigcercós referma la lleialtat institucional d'ERC a Maragall i valora positivament la reunió
- Maragall i Zapatero convoquen una reunió del quadripartit per sumar ERC a l'acord estatutari
- CiU creu que Maragall ha tancat en fals la crisi per les declaracions de Carretero
- Rajoy diu que coincideix amb Carretero que l'Estatut "és un desastre" de Zapatero
- El PSC titlla d'impròpies les paraules de Carretero i deixa en mans de Maragall el seu futur
- Carretero desatén la petició de Maragall i es referma en les crítiques a Zapatero i l'Estatut
- Toc d'alerta de Maragall a Carretero per responsabilitzar Zapatero del "desastre de l'Estatut"

Informació complementària
- Comunicat del president de la Generalitat
Feia temps que rumiava i de tant en tant feia un cop d'ull per a trobar un exemple clar i universal per a definir la política ficció. Cada dos per tres en sorgeixen, però algunes no suportem gaire aquests culebrons entre le classe política, i costa caçar-los de forma ideal.

Qualsevol podria fer la crítica fàcil de què els fils de comentaris (debat) dels fòrums de Ràdio Banyoles també són política ficció, però no tenen alguns dels ingredients inconfusibles que es troben al noticiari:

- Els seus protagonistes cobren
- Els seus protagonistes depenen de la "quota de pantalla" que els proporciona la política ficció per a seguir essent protagonistes
- El mitjà de premsa depèn dels protagonistes, bé sigui econòmicament o políticament a través dels seus directius
- La política ficció té diverses rendibilitats per al mitjà: notícies barates (o regalades) i ja preparades pels gavinets de màrketing dels partits, estalvia el treball en altres temes
- Les notícies-ficció (o meta-notícies) es desenganxen de la realitat de tal manera, que aïllen la classe política i el mitjà de premsa en el seu melic concertat
- Hi ha sempre una velocitat creixent en respostes, contestes i rèpliques, que habitualment també creixen en el to provocatiu
- L'ordre de les respostes i rèpliques sempre segueix la mateixa estructura, com si es tractés d'un partit de tenis de dobles jugadors
- El sentit de totes les respostes i rèpliques recau en la salvaguarda de l'orgull (ego) de cadascun dels contrincants, orgull delegat pels seus partidaris (siguin afiliats, electors,..)
- En funció de la comunitat cultural, aquest orgull (ego) se sol disfressar amb la paraula honor, el qual s'ha de salvar com si fós una mare insultada


...i bé, com és habitual, tota aquesta història la paguem entre totes, obligatòriament.

Mira també:
http://www.telenoticies.com/noticia/not202077027.htm
http://www.contrastant.net/